La història ja la coneixem tots i està escrita en molts llocs. Tots tenim elements de judici per valorar i opinar el que considerem adequat. Crec que recordar fa més madura una societat i per tant més justa.
Comencem per recordar l'autèntic himne de la República, l'Himne de Riego. Una marxa amb connotacions marselleses i un ritme clarament de pasdoble a mig temps.
Continuem aquest itinerari recordant la força d'un altre himne: L'internacional, que ha acompanyat a cop de sang i de suor la forja de la nostra historia contemporània. Poques cançons sonen amb tanta contudència i evoquen tanta tristor continguda. A cop de marxa militar i preparada per a ser cantada als quatre vents, es probablement i amb permís de La Marsellesa, la reina dels himnes.
Découvrez la playlist Nueva lista de reproducción avec Les Vampires
Recentment la còmplice musictecaria Lórien de Loth ens il·lustrava meravellosament sobre el Brossa quartet i el seu disc Les cançons dels brigadistes. Una mostra d'unes delicades interpretacions en clau de folk d'una música que fou molt més que popular.
Una refrescant versió de El quinto regimiento, a càrrec de Lila Downs. Cançons del front que son reinterpretades una i altra vegada per molts artistes.
Una trepidant versió rock del grup madrileny Canallas de Si me quieres escribir. Una bonica cançó d'amor que sona aquí estripada i acompanyada d'imatges del front.
El grup teatral Catorzedabril fundat el 2005 per un grup d'actors i músics va contribuir a remoure i promoure la memòria col·lectiva del nostra país amb l'espectacle Anda jaleo, jaleo.
L'any 1992 la companyia Dagoll Dagom estrenà l'espectacle musical Flor de Nit, una entranyable descripció de Barcelona durant els anys de la república i fins els començament de la guerra civil. Amb l'excusa d'un inoblidable triangle amorós entre Quimet, Rosa, i Sebastià Reynals i gràcies a un llibret musical excels a càrrec d'Albert Guinovart i Manuel Vázquez Montalbán, un convulsos però optimistes anys aniran desfilant davant nostre.
Molts grans cantants han reinterpretat cançons d'aquesta època. Molts han cantat fets concrets, fets generals...des de Paco Ibáñez, a Jose Antonio Labordeta, passant pel Quico Pi de la Serra i la Carme Canela, etc, etc...la llista seria llarga, però el que es inqüestionable es que aquestes cançons han estat pincellades eternes gràcies a un incontable nombre de persones anònimes que les van fer servir de bandera. La música es així, alimenta l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada