Lo Jaume
Desprès de remar entre la boira i l'espessor de la memòria entre paisatges de neurones mortes i records extraviats, he trobat una cordó on anar estirant i anar desfent aquest nus de memento.
El primer cop conscient que anava a un concert (no recordo ni si es pagava entrada) fou a un mític bar, avui en runes, amb el nom de La Fontana (carretera de Bellpuig a Belianes) dins dels actes de cel·lebració de les primeres marxes ecològiques i per la Pau de Belianes, als vuitanta, un grup casi desconegut anomenat Sangtraït tocava al jardí del bar fotent una canya espectacular que per a uns joves que començaven a abusar de la cervesa, va ser una posta a punt perfecta per començar a entendre les ressaques.
Una altra possibilitat va ser un concert de La Unión a la acabada de reformar, La Farga de l'Hospitalet
durant unes festes de Primavera, aquest cop si que s'havia de pagar entrada. En plena hormonació adolescent i amb la desorientació habitual de la irrepetible època de l'insti, va ser el més semblant a una expedició religiosa amb els companys de classe. Jo amb la meva xupa texana acabada de comprar amb una xapa de Mark Knopfler a la solapa, i tots amb la sensació d'entrar a una cova que abans teníem prohibida, qui tocava era el de menys, encara que La Unión durant aquests anys si que tenia certa gràcia (sobretot desprès que el seu k7 de Maracaibo quedés incrustat al Ford Fiesta d'un amic durant anys), desprès ja no.
El primer music estranger al que vaig pagar per veure expressament no tinc gens clar que fos aquest, però es el primer que recordo amb claredat: el gran B.B. King al poble espanyol, jo i un col·lega. Una nit d'aquelles de juliol amb fresqueta i blues a Montjuïc.
Desprès en van venir molts més: incontables de rock català, entre ells el del Sant Jordi, o el que em va fer més il·lusió, el meu primer dels Dire Straits...però aquesta ja es una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada